Sobre el projecte

La nostra voluntat a l’hora de digitalitzar, difondre i obrir l’arxiu documental és mostrar el procés de treball de la Fundació. Aquest procés s’inscriu en la línia de les missions determinades per Antoni Tàpies quan va crear la institució: estimular el coneixement i l’acció crítica dels/les ciutadans/es. Des d’una perspectiva plural i interdisciplinària, la Fundació Antoni Tàpies estableix col·laboracions entre especialistes de les diferents àrees del saber per contribuir a una millor enteniment de l’art i la cultura contemporanis. Per aquesta raó, la programació de la Fundació combina l’organització d’exposicions temporals, simposis, conferències i cicles de cinema amb l’edició de publicacions diverses. El projecte Arts combinatòries s’inclou en aquesta perspectiva plural i interdisciplinària.

La nostra intenció amb el projecte Arts combinatòries és rememorar a partir de l’arxiu els més de vint anys de recorregut de la Fundació Antoni Tàpies, o més ben dit, representar-los mitjançant els diferents documents que han generat les activitats de la Fundació. El primer pas és preservar i difondre els documents i materials rellevants del museu, així com els recursos educatius, per facilitar així la investigació i l’experimentació entorn de l’art contemporani i l’obra d’Antoni Tàpies. Considerem l’arxiu com un dispositiu que articula documents heterogenis l’associació dels quals és susceptible d’activar memòries. Volem proposar una historio-grafia, és a dir, la possibilitat d’escriure i llegir la història de la Fundació, i no la seva, mitjançant la utilització de les eines informàtiques i les tècniques a la nostra disposició -bases de dades, normes arxivístiques, digitalització de documents, plataforma web de treball descentralitzat, etc. Amb aquest objectiu oferim un arxiu obert a la lectura, a l’escriptura, a la gestió, amb la intenció, de retruc, de compartir experiències, i entendre els mecanismes del passat, per pensar el futur i viure el present, en una acció com-memorativa contínua. Convidem als/les usuari/àries dels documents a procedir a usos de difusió, transformació, comentari, producció col·lectiva, preservació, descentralització, traducció.

Un altre objectiu fonamental és transformar l’esquema d’informació unidireccional en un de multidireccional. La creació de pàgines web i la visualització d’informació són tasques cada vegada més fàcils. La majoria dels llocs web interessants creats aquests últims anys des de les institucions culturals han aprofitat aquestes noves facilitats de publicació amb un objectiu de comunicació, de comentaris, de difusió, i s’han apuntat a les xarxes socials per aconseguir més visibilitat, activada pel/les mateixos usuaris/àries.
En bona part van ser concebudes com a “nosaltres” li donem informació a “vostè”, ja sigui des de les institucions, ja sigui des de les xarxes socials. Cada un/una comunica a tots/es. El repte que afronten la majoria d’associacions culturals i grups i institucions actualment és: com compartim “nosaltres” la informació “junts/es”?, com canalitzem la informació entre les xarxes de tots?, amb quines condicions?, com produïm contingut digital junts/es?
No es tracta només de “nosaltres” li donem informació a “vostè”, es tracta d’informació d’anada i tornada. Es tracta d’oferir material i rebre’l transformat; es tracta d’enriquir els continguts permetent diferents connexions, diferents contextos.

Els documents digitalitzats i inclosos en aquest espai de treball en línia són els que han estat generats per les activitats, incloent-hi les obres de la col·lecció de la Fundació. Són, entre altres coses, fotos, esquemes tècnics, formularis, catàlegs, articles de premsa, informes de restauració, correspondència, etc. Els considerem rastres “físics”, proves d’existència, del que hem definit aquí com a esdeveniments que es produeixen en un lloc. El lloc és aquí la Fundació Antoni Tàpies. Els esdeveniments: les obres de la col·lecció i les publicacions, les exposicions, els seminaris, així com altres activitats, en la mesura que la seva realització, restauració, muntatge i desmuntatge produeixen documents, petjades. Aquesta plataforma en línia connecta entre si diferents pràctiques de la Fundació (producció, comissariat, col·lecció, conservació, biblioteca, publicació) que generalment només troben visibilitat en forma d’“objectes” acabats: programes, llibres, fotos d’exposició, fotos d’obres.

La primera etapa va ser la creació de l’arxiu, o més concretament, la creació del lloc de l’arxiu: un espai físic amb els seus codis d’accés i d’ús. Aquesta etapa va anar seguida de l’activació de processos d’investigació sobre l’entitat mateixa de l’arxiu d’art, sobre la manera com l’arxiu contribueix a definir una obra d’art o una pràctica artística en un moment en què els factors socials, econòmics i polítics no es poden deixar al marge a l’hora d’acostar-se a qualsevol pràctica artística, independentment que aquests siguin el centre d’atenció de l’obra o aquesta se’n mantingui al marge. Aquests processos d’investigació van interrogar les formes iconogràfiques de representació de l’arxiu inspirant-se en els models històrics de “teatres de la memòria” o els models de navegació més propers a una cartografia de l’arxiu (vegeu els projectes La Finestra Indiscreta (http://www.fundaciotapies.org/thesaurus/ ) o Ocurrències, un exemple de navegació en els textos dels documents.
És pertinent recordar aquí que la direcció artística de la Fundació fa anys que s’interessa per expressions plàstiques que tracten els registres, els documents i els arxius exposats. Esmentarem respecte a això iniciatives com, entre altres, l’Arxiu F. X.: La ciutat buida. Comunitat, un projecte de Pedro G. Romero (gener-abril de 2006); Entusiasme, un projecte de Neil Cummings i Marysia Lewandowska (octubre de 2005-gener de 2006); Anar i venir, de Valcárcel Medina (octubre-desembre de 2002), o Cultures d’arxiu, un projecte de Jorge Blasco Gallardo (setembre-novembre de 2000).

Els processos d’experimentació esmentats, així com la creació i el manteniment de l’arxiu “físic” de la Fundació, es completen avui amb la creació d’un espai contingent: la plataforma en línia Arts combinatòries, que presentem aquí. Per la seva especificitat tècnica, cada document digitalitzat està descrit com a objecte d’enllaç amb altres documents. Per representació, llavors, entenem els documents que constitueixen o que es generen en el moment de succés de l’obra o d’un projecte, ja sigui una exposició, un cicle de cinema o un seminari a la Fundació Antoni Tàpies. Incloem els documents generats i fins i tot el seu mecanisme de relacions entre si.
L’enllaç entre els documents es produeix, per exemple, pel paper que pot tenir una persona en relació amb aquest document. Definim de moment 44 papers possibles: vostè podria imaginar 44 pràctiques actives en un museu? De l’arquitecte al productor, passant pel cineasta, el fuster, el professor, l’editor, el missatger, el músic, el ballarí i molts altres. L’organització dels documents llista fins a 98 tipus de documents, de l’acte al telegrama, de la pel·lícula d’animació a l’enregistrament de la conferència, i les nombroses activitats, de la inauguració al sopar, el concert, el taller, on cadascun d’aquests papers pot participar, aparèixer en aquests documents, que tenen un format de foto, vídeo, text, so.
És aquesta narració la que l’equip de la Fundació obre al relat col·lectiu, al comentari, mitjançant la relectura, l’apropiació dels documents inscrits en la plataforma Arts combinatòries.

El Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l’Art de la Universitat Politècnica de València (http://www.upv.es/entidades/DCADHA/ ) i la Càtedra de Programari Lliure de la Universitat Politècnica de Catalunya (http://cpl.upc.edu/ ) han col·laborat amb la Fundació Antoni Tàpies en aquest projecte, que té suport financer en forma de préstec a llarg termini del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç dintre del programa Plan Avanza 2 (https://www.planavanza.es ), en l’apartat Avanza: Contenidos, Centros del Conocimiento (2008-2011). Els diferents aspectes tècnics del projecte, com les normes arxivístiques, les especificitats del programari i el marc legal i els seus protocols, han constituït l’objecte d’investigació de diferents grups d’estudi de múltiples disciplines, constituïts per la Fundació, els centres acadèmics que hem citat anteriorment i altres institucions que han volgut sumar-se a aquests processos d’investigació. Des del principi de l’execució del projecte s’ha potenciat la interacció dels/les futurs/es usuaris/àries, escoles, universitats i amics/gues de la Fundació, entre altres.

En resum, conduïm les accions següents en el marc d’aquest projecte:
– L’obertura d’un espai de consulta de l’arxiu a la seu de la Fundació, accessible a tots públics.
– La digitalització dels documents continguts a l’arxiu i la creació de continguts digitals que responen a les normes d’interoperativitat entre els formats i les diferents plataformes de gestió de l’arxiu, el museu i la biblioteca (normes Open Access i estàndards oberts).
La determinació d’una comunicació clara de l’estatut legal dels documents digitalitzats que permet definir l’ús que se’n pot fer respectant els límits, les possibilitats i les excepcions dels drets d’autor (usos que poden anar de la simple consulta a la modificació dels documents).
El desenvolupament de la plataforma web en software lliure, que conté els documents digitalitzats, oberts a la consulta, i que convida a l’ús i la trobada proposant eines d’edició. La plataforma està adaptada a tots els públics i tots els sistemes operatius.
Finalment, aquest projecte es desenvolupa en interacció amb els/les usuaris/àries de diferents perfils, segons les normes de Living lab en el marc d’una xarxa de treball anomenada Prototips en codi obert, integrat en el marc de la difusió de l’arxiu conduïda per l’equip de la Fundació Antoni Tàpies. A través d’aquesta xarxa s’implica diferents grups, organitzacions i centres d’educació en la realització de projectes d’investigació i intervenció entorn de les pràctiques culturals i artístiques contemporànies.


El projecte Arts combinatòries proposa l’arxiu històric de la institució com una eina per facilitar tant l’elaboració de processos de treball col·laboratius com per al desenvolupament de projectes autònoms, al mateix temps que es planteja la Fundació com un marc de treball, un objecte d’investigació, alhora que un possible espai d’intervenció.